Tornant de passar uns dies amb la família em preguntava si a tot arreu hi deu haver conflictes durant les vacances d’estiu que, en molts casos, obliguen a conviure a diferents famílies sota un mateix sostre. Com dèiem amb uns amics, a la parella i els fills els tries o els fas, però la resta venen donats, i només això ja és causa suficient com per a que es generin discrepàncies. Com amb els amics, els estimes, però no hi conviuries sempre.

És per això pel que, parlant-ho amb els amics, vaig transmetre els tres motius que feien esclatar aquests petits conflictes que poden arribar a espatllar-te unes vacances, si no es gestionen bé:

• En primer lloc, et veus empès a entrar-hi, emocionalment. Pots dir que no, però ho hauràs de justificar.


• En segon lloc, famílies diferents comporten normes diferents que, en alguns casos, es contra-posen. Això queda molt més en evidència quan hi ha nens pel mig.


• Per últim, es redueix l’espai personal, de parella i de família més directe, tan necessaris per al desenvolupament emocional de les persones. Cal fer-ho tot junts i, com abans, la llibertat s’ha de justificar. Com em van ensenyar al curset pre-matrimonial de la parròquia: som persones abans que parella, parella abans que pares i pares abans que fills, germans o cunyats.

De la mateixa manera, a les empreses familiars, quan arriba el moment de la successió, es generen conflictes derivats d’aquests mateixos problemes, accentuats pel factor econòmic i la durada (que pot ser indefinida). Ens trobem amb empreses on:

• Els socis no han triat ser-hi, sinó que han heretat una posició o, simplement, no han estat capaços de dir als seus pares que no volien formar-ne part.


• Els socis tenen visions diferents sobre com ha de ser l’empresa en el futur, a més de prioritats diferents per a arribar-hi. Seria el que jo conec com la tempesta perfecta: discrepància en els objectius a assolir i en les alternatives per a arribar-hi.


• Per últim, els socis es veuen empesos a fer determinats papers dins l’empresa que ells molts cops no han triat, sinó que han vingut imposats per tradició familiar o per necessitats de l’empresa.

Els conflictes familiars no són fàcils de resoldre però, si haguéssim de fer-ho, podríem partir d’aquestes tres premisses:

1. La llibertat és poder ser-hi o no, sense haver de justificar res.


2. L’estratègia ha de ser clara i compartida, costi el que costi.


3. Les persones trien el seu rol i, si aquest no és interessant per a l’empresa, llavors, es dóna l’opció de canviar o marxar.

Les vacances, com l’empresa, són per gaudir-se i, afortunadament, nosaltres les hem gaudit de valent.

I tu, com les has passat?

© Oriol López Villena 2018