T’has trobat mai que un membre del teu equip (o tot) des-apren? Has tingut la sensació que et fan la mateixa pregunta un i altre cop? T’han transmès dubtes o s’han comès errors que ja haurien d’estar superats? La micro-direcció és un dels problemes més grans als que s’enfronta qualsevol empresa en creixement i la seva solució passa per donar confiança a l’equip, com ho faria un pare amb un fill que ha d’aprendre a anar sol a l’escola: el risc és gran, però cal afrontar-lo per a ajudar-lo a prosperar.

De fet, els problemes que genera la micro-direcció són molts, però jo els resumeixo en aquests cinc:

1. És ineficient en el dia a dia, ja que l’equip és cada cop més depenent del seu responsable;


2. És encomandissa, i pot arribar a afectar a tots els nivells del negoci on hi hagi jerarquies;


3. És malaltissa, ja que castiga l’auto-confiança de l’equip i la salut de qui dirigeix;


4. És perdedora, perquè t’obliga a aguantar enlloc de a créixer; i


5. És destructiva en la direcció de l’empresa, ja que l’aparta de la llista de prioritats.

La micro-direcció, doncs, genera conseqüències molt greus a curt i llarg termini, ja que no només afecta la feina diària de l’equip, sinó també l’estratègia de creixement de l’empresa. I, això, l’empresari, sovint, ho pretén resoldre posant tiretes a la ferida, enlloc de guarir-la. Com?

• Fent ell mateix tasques que hauria de fer l’equip; és a dir, el que seria el clàssic “deixa, ja ho faig jo"


• Marcant de prop les persones i les tasques que fan. El que jo conec com el guarda-espatlles empresarial, que es posa al teu darrera cada cop que fas una feina


• Invertint en formació, suposant que és un problema d’habilitats, enlloc d’un problema de confiança.

El problema, però, és que aquestes “solucions” no actuen sobre la realitat de la micro-direcció, que requereix d’un sistema eficaç i molta valentia, ja que quan algú a des-après coses, cal que les torni a aprendre, i això no és ni ràpid ni fàcil. Comporta assumir que es cometran errors i que la teva posició com a empresari és guiar, no fer, com quan deixes que el teu fill es dutxi sol per primer cop (pot acabar ple de sabó al cap, oi?). Per a resoldre-ho, doncs, cal que deleguis eficaçment, donis confiança al teu equip i l’ajudis fent-li preguntes, no donant-los respostes.

D’aquesta manera, aconseguiràs deixar de micro-dirigir i començar a macro-dirigir, pensant en l’estratègia, definint prioritats de creixement i assegurant-te que es du a terme tot allò que desitges. Si te’n surts, aconseguiràs:

• Un equip més productiu i feliç, que aprendrà i millorarà dia a dia, gràcies als principis i la confiança que li aportes com a empresari.


• Una estratègia de creixement sòlida, que podràs implementar proactivament, enlloc d’estar reaccionant constantment als problemes que genera la micro-direcció.


• Més temps per a tu i la teva família.

Micro-dirigir, en definitiva, és com fer de mainadera: controles que tot surti bé (nen content i cap destrossa) durant un termini molt curt (hores), per a que et tornin a contractar. Macro-dirigir, en canvi, és fer de pare: crees persones responsables, que puguin créixer quan tu no hi siguis.

© Oriol López Villena 2018