Recordo un empresari del meu programa de coaching que, malgrat la quantitat d’idees que tenia i el bon equip de què disposava, no aconseguia decidir el camí a seguir per a llençar un nou producte. En una de les converses setmanals que manteníem li vaig demanar pel lloc més tranquil on podia accedir aquell mateix dia per a prendre una decisió, i em va dir al mar, ja que tenia una barca a un port proper a Barcelona. Li vaig recomanar que anés allà amb una llibreta i que hi respongués a les següents preguntes:

• Quina és la Meta que persegueixes?


• Quines Alternatives tens per a arribar-hi?


• Quins són els Riscos que afrontes?

Tot sovint, les decisions queden ancorades en una d’aquestes preguntes, i respondre-les és clau per a passar a l’acció. Per què?

En primer lloc, si no tenim clara la meta que volem assolir, serà molt complicat prendre una decisió, ja que no l’estarem prenent de forma proactiva sinó reactiva, i en base a allò últim que hàgim rebut (el biaix d’actualitat). En canvi, quan tenim clar on volem anar, és més fàcil establir prioritats i objectius, per a treballar-hi.

En segon lloc, un cop saps on vols anar, només cal que analitzis les diferents alternatives, i que ho facis amb els recursos de què disposes, com per exemple, temps, diners, informació i gent. Avaluar alternatives et permet posar la decisió davant d’un bànol de possiblitats, que fomenta la creativitat i la innovació com a hàbit, més que com a procés.

Per últim, sabuda la meta i les alternatives, cal que avaluïs els riscos que corres en cadascuna de les alternatives, ja sigui en forma d’obstacles que puguis trobar-te pel camí o en forma de “el pitjor escenari possible” en cada alternativa. De vegades, preguntar-te “què és el pitjor que pot passar” és útil per a posar a lloc certes decisions i passar a l’acció. El risc més gran, però, és el de la inacció, que pot sorgir en tot moment i que es venç responent “què pot passar si no faig res?”.

Al dia següent, em va trucar i em va dir dues coses:

La primera era que ja havia pres una decisió en quant al producte i que, no sabent del cert si aquesta era la millor decisió, havia arribat a la conclusió que el pitjor escenari era el de no fer res al respecte.

La segona és que, efectivament, el MAR (Meta, Alternatives i Riscos) l’havia ajudat a prendre una decisió de la qual estava convençut i amb la qual podria aparèixer davant l’equip, els clients i ell mateix amb el cap ben alt.

I tu, hi ha cap decisió que tinguis encallada? Per què no la medites al mar i m’expliques com ha anat?

© Oriol López Villena 2018