Aquesta setmana he estat a la Vall de Camprodon, al Pirineu, amb el meu fill petit, en una d’aquelles setmanes de vacances escolars on la família se separa per motius diversos.

La meva dona s’ha quedat a Barcelona treballant, el meu fill gran està de colònies i al meu petit l’apuntem a un casal, de manera que tant ell com jo gaudim de l’aire pur i les bones temperatures de les muntanyes, a més de construir relació de tu a tu entre els dos.

Quan no treballo des de casa o a casa del client, acostumo a anar a hotels a fer feina. Hi ha gent que va a bars i d’altres a biblioteques, entre d’altres. A mi no m’agraden cap dels dos llocs. En un bar, els parroquians habituals es saluden, xerren i, fins i tot, discuteixen sobre ves a saber què. A les biblioteques, en canvi, el silenci és eixordador i tens la sensació que qualsevol moviment de teclat, de pàgina o corporal molesten als veïns, que a més, s’asseuen al teu voltant si està ple.

Els bons hotels són acollidors, alhora que anònims. Els seus equips estan acostumats a rebre gent nova cada dia, pel que somriuen permanentment i tracten que la teva experiència sigui inoblidable. Tenen taules fetes per a estar-s’hi estona, espais tranquils on poder mantenir una conversa telefònica, jardins per a passejar i sofàs per a llegir amb calma un llibre, un informe o, simplement, el diari. A més, permeten l’anonimat del passa-volant, que és aquell que entra i surt sense entaular converses absurdes sobre el temps. I això, per a un empresari amb ganes de treballar en allò important, val el sobre-preu que pagues per cada cosa que demanes.

En una setmana he preparat deu articles, dos informes per a clients, el workshop “Proactívate!” de dimarts, tres propostes per a potencials clients, a més d’atendre una video-conferència amb un colega canadenc, cinc trucades de clients a qui faig de mentor i la reserva de l’abonament del Palau de la Música de la temporada vinent.

Per cert, l’hotel on m’he estat és el de la foto, l’Hotel Grèvol, a Llanars.

© Oriol López Villena 2017