El proppassat dimecres passejava per l’Eixample de Barcelona i vaig passar per una botiga de roba clàssica (petitona però molt interessant). Hi buscava un maletí de pell nou i des de fora vaig veure que en tenien un. A l’acostar-m’hi vaig veure que la porta estava oberta i els llums encesos, pel que vaig voler entrar-hi. Llavors, la dependenta em va aturar, dient-me que primer havia de treure les jardineres al carrer i que trigaria uns cinc minuts en fer-ho. L’hora d’obertura ja havia passat i jo no tenia cinc minuts, perquè havia quedat amb un client. Només volia fer una primera ullada al maletí per a tornar-hi després o, fins i tot, si m’agradava, reservar-lo. Tot i així, la dependenta no m’hi va deixar entrar, pel que vaig optar per marxar a veure el client i, quan vaig sortir-ne, ja havien tancat.

De tornada cap a casa vaig aturar-me a una altra botiga de roba italiana on també hi vaig veure un maletí que semblava interessant. Vaig entrar-hi, em va agradar i el vaig comprar. Mentre pagava em preguntava per com de diferent hagués estat el dia per a aquestes dues botigues si hagués pogut entrar a la primera i m’hagués agradat el que hi vaig trobar. Les oportunitats es defineixen per ser esporàdiques i atractives; i els negocis es defineixen per si les aprofiten o no eficaçment. Cinc minuts amb la botiga llesta i només pendent d’unes jardineres, van separar la primera botiga de fer una bona venda. La seva eficiència (tenir-ho tot a punt) matà la seva eficàcia (fer la primera venda del matí).

I la teva empresa, com reacciona davant les oportunitats?

© Oriol López Villena 2017