Les relacions són la base de qualsevol negoci, i això vol dir que van abans que res.

A la segona temporada de Suits, una magnífica sèrie d’advocats, el despatx comença a perdre clients, degut a un atac per part d’un antic soci amb la competència. Això obliga als socis a triar entre diverses estratègies i, mentre un d’ells (en Louis Litt) decideix culpar un adjunt i acomiadar-lo, en Harvey Specter, un dels protagonistes, fa una llista de clients als qui vol trucar abans d’acabar el dia per a proposar-los quelcom tan senzill com una reunió. La llista inclou noms de clients i activitats preferides (teatre, esports…), però no es planteja en cap cas com una reunió normal on parlar de lo bons que són o lo molt que poden fer per ells, sinó una simple reunió per a alimentar la relació.

Quan parlo amb empresaris i directius, aquests es lamenten molts cops de no veure prou els seus clients. Saben que és important, però fan passar d’altres coses al davant, i això els castiga a llarg termini. Sí, és cert que les conseqüències no són visibles en el moment en què no truques a un client sense que aquest t’ho hagi demanat; però el dia en què el client ha de pensar si té o no té una relació prou forta amb tu com per a explicar-te el que sent (professionalment) ja serà massa tard per a crear-la. El capítol acaba bé, i en Harvey no només no perd cap client, sinó que en guanya un de gros. A la vida real, però, perdre el contacte no és tan fàcil de resoldre.

Vols un consell? Agafa el telèfon, truca els teus clients i mantingues la flama encesa.

© Oriol López Villena 2017