Has trobat alguna vegada algú que basa la seva planificació financera a estalviar alguns cèntims en les seves compres diàries mentre juguen a la loteria setmanalment? Sí, no dubto que estalviar diners és bo però, a quin preu? Sovint veig empresaris estalviant en el paper en el qual emeten els seus pressupostos, sense pensar que un bon paper dóna bona impressió. O aquells que s'obsessionen en imprimir en blanc i negre, en lloc de en color. O simplement aquells que són capaços de conduir molts quilòmetres per estalviar uns cèntims en el dipòsit de benzina, en lloc de valorar el seu temps com una cosa sagrada i aprofitar-lo per fer alguna cosa de profit. Són aquells que, amb l'excusa de la crisi o alguna altra de més ocurrent, han centrat els seus esforços en la retallada de despeses, dient coses com "Quan passi la crisi..." o "Si em dius com començar a guanyar més diners, jo estic hi estic obert". Són persones que centren la seva vida en la despesa i no en l'ingrés; i aquest comportament els porta a una mentalitat d'escassetat que els limita el creixement.

Aquest comportament està basat en la baixa autoconfiança, que els porta a pensar que l'únic que està a les mans canviar és allò que els castiga (despeses) i no allò que els farà créixer (ingressos). I, és per això pel que me'ls crec quan em diuen que estan oberts a noves idees per aconseguir ingressos, però deixo de fer-ho quan em responen coses com "Això és molt difícil/car/lent", "Això no serveix per als meus clients/treballadors/país” o "Això és impossible". En realitat, no confien en si mateixos ni en la seva capacitat per a crear diners a través d'un nou producte o servei, un nou mercat o un nou preu, per posar tres exemples. En lloc d'això, esperen un cop de sort, com la loteria a nivell personal o un consultor amb vareta màgica a nivell empresarial. I, així, si no els toca, sempre poden culpar-ne un factor extern.

© Oriol López Villena 2017