Els assessors cerquen certesa a les lleis de cara a ajudar els seus clients i, malgrat que mai no l'aconsegueixen del tot, miren de sentir-se el més segurs possibles en cada situació. I, com a assessor, això és molt positiu, ja que la cerca de la certesa aporta seguretat al client, que és part del valor que aportem. Aquesta certesa, a més, l'aconsegueix l'assessor amb dues eines d'aplicació directa: la formació i l'experiència.

El problema el trobem quan l'assessor cerca certesa en les seves decisions empresarials, ja que aquestes no requereixen només de formació i experiència, sinó que també tenen un alt component de risc. De fet, m'agrada dir que moltes decisions empresarials, després de meditar-les, s'acaben prenent amb l'estómac; amb aquell rau-rau que ens diu que estem anant on toca però que no n'està segur del tot. I això, tan simple de dir, atura a molts professionals en les decisions importants per al seu despatx, la seva empresa, ja que miren de cercar certesa a una decisió que no ho permet. I, fent-ho, el que aconsegueixen és no prendre decisions, no actuar i no obtenir els resultats desitjats.

Aquest comportament és el que s'ha vingut a dir "paràl·lisi per anàlisi" i és un dels grans mals de part de l'empresariat, poc acostumat a la incertesa com a forma de vida.

Un consell: fes cas a l'estómac i tira endavant aquella idea que tens al cap.