Vaig rebre un email d'un lector que em plantejava el següent cas i que vaig respondre tot seguit.

"Es parla de la importància de la planificació. Correcte
Ningú m'ha exposat mai els límits racionals de la planificació.
A més a més del sentit comú (que donem per sentat), estaria bé comptar amb mecanismes senzills per calcular quina és la ratio d'esforç/recursos que s'han d'emprar per planificar, tenint en compte l'objecte de planificació.
Vull dir hi hauria d'haver un núm. màxim d'hores/any destinades a planificació per no incórrer en l'absurd de destinar massa hores a planificar detraient-les de les hores a produir.
Com es calcularien? potser en relació al pressupost del projecte/guany/... i a l'administració, també en relació a l'impacte social de la política governamental que es vulgui implantar.
Estaria bé que constés com a "mala praxi" l'ús excessiu de recursos per a planificar.
Simplificant-lo molt seria :
tenim un projecte de 1.000.000 € en l'horitzó que ens aportaria  un guany de 150.000 €/any
per planificar-lo (és a dir, per executar-lo amb el màxim d'eficiència possible) emprarem un màxim de  x hores. x= % del guany/cost hora?"

I la meva resposta:

Bona reflexió, tot i que discrepo en la base: no és pot objectivar del tot quelcom subjectiu com la planificació, que no deixa de ser un exercici d'imaginació més o menys basat en dades objectives.

Per això et diria que no és possible posar-hi un límit tot i que no podem passar-nos la vida planificant. La màxima d'Alan Weiss, en aquest cas, esdevé obligada: "Una acció imperfecta supera a una perfecta conceptualització"

© Oriol López Villena 2014