Els emprenedors són empresaris, mal que pesi a alguns
Ludwig von Mises, al glossari del seu principal llibre, L’Acció Humana, definia l’emprenedor de la següent manera:
“Entrepeneur (francès). Literalment, persona que emprèn. Segons el sentit habitual del terme, empresari, promotor o contractista que planifica, organitza i dirigeix la producció, és a dir, que promociona i emprèn les accions necessàries per posar en marxa una empresa, primàriament en benefici propi. En el sentit que la teoria econòmica científica dóna al terme, l’entrepeneur és l’home que actua, i que ho fa assumint la incertesa inherent a tota acció –tota acció humana es troba inscrita al si del flux del temps i, per tant, implica certs graus d’especulació orientada a anticipar esdeveniments futurs. L’entrepeneur procura actuar per produir una situació futura més favorable que la que resultaria de la seva inacció o del fet d’actuar de qualsevol manera diferent. L’entrepeneur, és a dir, l’home que actua, és l’agent en què recauen els beneficis o les pèrdues d’una acció.”
En realitat, definia la paraula empresari, però va utilitzar la paraula francesa, perquè en anglès no va trobar-ne cap que ho definís de la mateixa manera (enterprise era una empresa, però i qui la crea?). A casa nostra, però, la paraula entrepeneur hi té una traslació clara: empresari: la persona que té una empresa, un camí, una aventura, ... I llavors, per què utilitzem una paraula com emprenedor per definir els nous empresaris? La resposta és clara: l'empresari ha estat injustament estigmatitzat en els últims anys i la paraula que el defineix ha hagut d'adaptar-se a aquesta situació.
Llavors, si la gent ha decidit lliurement, què hi tenim a dir els que no hi estem d'acord en aquesta substitució? Doncs poca cosa, excepte que no es contraposin les dues paraules, sinó que s'acompanyin: un emprenedor és un empresari; i un empresari és un emprenedor, pel que no s'hi val parlar dels empresaris quan denunciem un mal comportament, mentre parlem d'emprenedors quan premiem iniciatives empresarials.
És incorrecte i injust.
© Oriol López Villena 2013
“Entrepeneur (francès). Literalment, persona que emprèn. Segons el sentit habitual del terme, empresari, promotor o contractista que planifica, organitza i dirigeix la producció, és a dir, que promociona i emprèn les accions necessàries per posar en marxa una empresa, primàriament en benefici propi. En el sentit que la teoria econòmica científica dóna al terme, l’entrepeneur és l’home que actua, i que ho fa assumint la incertesa inherent a tota acció –tota acció humana es troba inscrita al si del flux del temps i, per tant, implica certs graus d’especulació orientada a anticipar esdeveniments futurs. L’entrepeneur procura actuar per produir una situació futura més favorable que la que resultaria de la seva inacció o del fet d’actuar de qualsevol manera diferent. L’entrepeneur, és a dir, l’home que actua, és l’agent en què recauen els beneficis o les pèrdues d’una acció.”
En realitat, definia la paraula empresari, però va utilitzar la paraula francesa, perquè en anglès no va trobar-ne cap que ho definís de la mateixa manera (enterprise era una empresa, però i qui la crea?). A casa nostra, però, la paraula entrepeneur hi té una traslació clara: empresari: la persona que té una empresa, un camí, una aventura, ... I llavors, per què utilitzem una paraula com emprenedor per definir els nous empresaris? La resposta és clara: l'empresari ha estat injustament estigmatitzat en els últims anys i la paraula que el defineix ha hagut d'adaptar-se a aquesta situació.
Llavors, si la gent ha decidit lliurement, què hi tenim a dir els que no hi estem d'acord en aquesta substitució? Doncs poca cosa, excepte que no es contraposin les dues paraules, sinó que s'acompanyin: un emprenedor és un empresari; i un empresari és un emprenedor, pel que no s'hi val parlar dels empresaris quan denunciem un mal comportament, mentre parlem d'emprenedors quan premiem iniciatives empresarials.
És incorrecte i injust.
© Oriol López Villena 2013