Comentàvem fa un mes la necessitat de preparar l'empresa per a l'exportació i avui m'agradaria continuar amb un tema que pot ser simple però que influeix i molt a la cultura exportadora de l'empresa: els horaris.

M'explicava sempre el meu avi que antigament fèiem horaris assimilables als europeus, en el sentit que matinàvem, dinàvem d'hora i anàvem d'hora cap a casa, però que la fam va portar a la pluri-ocupació, i aquesta a un descans llarg al migdia que permetés agafar forces per la segona jornada laboral.

Mai he sabut si això que m'explicava és l'explicació correcta de patir com patim uns horaris ineficaços i ineficients, però sembla clar que esperar que l'administració pública resolgui aquest afer seria tant com demanar-li al govern que ensenyi als nostres fills a fer-se el llit o ens prepari el menú de la setmana, pel nostre propi bé. Les decisions empresarials corresponen a un sol actor: l'empresa. I defugir aquesta responsabilitat per no assumir les conseqüències dels nostres actes ens porta a un immobilisme que ens pot fer caure en el fracàs.

Però centrem-nos en l'exportació i definim què som al món: europeus. I els europeus fan horaris que comencen entre les 7 i 9 del matí i acaben de treballar entre les 4 i les 6 de la tarda. Això és el que un asiàtic o un nord-americà entén de nosaltres i per fer-li fàcil, el millor que podríem fer seria respectar-ho. Bàsicament per no haver de ser el proveïdor estrany d'entre tots els que han contactat els nostres potencials clients. Per altra banda, si les nostres vendes van encaminades a europeus el raonament encara té més pes, ja que tenir obert al vespre quan els teus clients estan tancats, o bé tancar al migdia quan els teus clients tenen obert, és un error estratègic important.

El canvi d'horaris comercials, doncs, ja no estarà tan lligat a la conciliació de la vida professional i familiar, sinó al simple fet d'adaptar-se als horaris els nostres potencials clients, i crec que seria bo que, com fan les multinacionals instal·lades aquí, abracem un horari que, com deia el meu avi, ja era el nostre.

Publicat a Exportnews.cat


© Oriol López Villena 2013