Demà és Nadal i, com cada any, farem cagar el Tió amb els nens. A casa, el Tió té assignat un ritual que complim sense pensar-hi: cantar al pessebre, picar en ordre d’edat i posar mandarines a l’última picada. El fet, però, és que fem cagar el Tió a ca’ls avis i amb els cosins, pel que els rituals canvien i, fins i tot, s’enfronten, perquè cadascú hi vol incorporar tradicions pròpies, ideologies o simple cojuntura econòmica o social, entre d’altres. Els uns volen fer moltes picades de regals petits, els altres volen pocs regals i grans, i d’altres ho volen combinats; a més, els adults piquen en alguns casos i en d’altres no, tot depèn del grau de màgia que volguem incorporar-hi. En tot cas, diverses agendes i objectius individuals s’enfronten a camp obert o, millor dit, a saló obert, oblidant el gran objectiu que té aquest dia: celebrar el naixement de Jesús i fer-ho en companyia d’aquells a qui estimes. Per això, quan sento i llegeixo (whatsapp ha fet molt de mal a les famílies) aquest tipus de discussions em venen ganes d’aixecar-me i dir que potser caldria treballar l’estratègia de les festes i aconseguir definir uns objectius clars i comuns, abans de començar, si no volem que uns objectius desalineats malmetin un dia tan especial.

Nadal és temps d’incomoditats, sí: tots hem de desplaçar-nos més del que voldríem i compartir l’estona amb maneres de fer diferents a les nostres.

Tot i així, Nadal simbolitza l’esforç d’establir un objectiu comú per a la humanitat: la felicitat i l’amor per l’altri. Totes les religions (també les laiques) tenen dies així i cal no oblidar mai que definir una estratègia comuna i alineada amb els valors que compartim és la clau de l’èxit de les mateixes.

Per tant, llegeixis quan llegeixis aquest article, demana’t què estàs fent per a crear una visió clara i compartida per a tots els qui t’envolten, a casa i a l’empresa. Segur que així l’èxit ho tindrà més fàcil per a trobar-te.

Bon Nadal!